Jo només vull patxanga (Playlist Estiu 2021)
No té cap sentit parlar encara de cançó de l’estiu com a concepte global i genèric en ple 2021. Hi ha tantes tantes cançons de l’estiu com personetes, tots tenim el tema que pel que siga ens acompanya cada estiu. No serà pas una propaganda de cervesa o una operació de màrqueting orquestrada que ens dirà el que hem d’escoltar (però atenció, potser serà un algoritme que ho farà sense saber-ho). I malgrat açò la patxanga sempre reapareix.
Tantes i tantes voltes hem escrit i desitjat que l’escena mal anomenada en valencià isquera del monocultiu de la música festiva, la patxanga amb DO, que és com dir que cal plantar caquis enlloc de tarongers per no dependre d’un sol mercat. Tal diversificació poc a poc s’ha creat i és sinònim de salut, de normalitat, per a tots els gustos i colors. Allò que cantaven els At-versaris, “València és més que ska i gralla”. Però la dolçor de la taronja ens pot.
Personalment quan ja fa setmanes que portem màniga curta, em fa molta mandra escoltar certa música. El ditet que mou el mòbil, connectat neuralment al cervell, esquiva i evita certs treballs discogràfics valencians i mundials d’estos darrers mesos que podríem qualificar d’indie, de caire o to intimista, folk, treballs que s’han cuit durant esta època que convidava tant a fer eixe tipus de música. I no s’ha de malinterpretar este gest, no va de qualitat musical ni de qualitat de les lletres. El cos i el cap, els peus i les orelles, demanen el mambo i la rumba. Ja vindran els dies que s’acurten, l’hora d’hivern, els rovellons, els diumenges de tren per a tanta gent, encendre l’estufa, les vesprades (depriments) de diumenge. Llavors potser sí que reunirem les condicions favorables per a la introspecció. Fins aleshores, jo només vull patxanga.
