Artur (La Fúmiga): “Mai havíem pensat que podríem presentar un disc a la Plaça de bous de València”

Parlem amb Àrtur Martínez (Alzira, 1988), cantant de La Fúmiga i copresentador del Piset sobre el llançament del nou disc de la banda de La Ribera Alta “Fotosíntesi”, sobre la nova gira que els portarà a la Plaça de Bous de València i el seu futur.

Pregunta (P): Com valoreu el llançament de “Fotosíntesi”, el vostre segon àlbum?

Resposta (R): Doncs el llançament de “Fotosíntesi” ha sigut una cosa que com sempre ens ha sobrepassat. Teníem la sensació que molta gent esperava el que era el nostre segon disc, però la rebuda, i sobretot l’estima que se li està donant a cadascuna de les cançons està per damunt de totes les nostres expectatives, i cada dia rebem aquest feedback que ens fa il·lusionar per seguir i seguir.

(P): Heu comptat amb col·laboracions de luxe, com ha sorgit cadascuna?

(R):De les 10 cançons del disc de Fotosíntesi en 5 comptem amb col·laboracions. Són col·laboracions que moltes les desitjàvem des de fa temps, com puga ser la de Panxo o la de Samantha, que va sorgir de manera espontània només va eixir ella de Operación Triunfo; i després tenim unes col·laboracions que ens feien molta il·lusió perquè és gent d’ací, gent que té projectes que estan en camí i que teníem moltes ganes de comptar amb ells, de saber que és el que estan fent, d’aprendre i sobretot de donar-los veu, per fer eixa cosa engrescadora dins del sector del País Valencià, com són Esther i Jonathan Penalba, que a més com a persones ens tenen enamorats. I amb Suu férem Segona Conjugació per seguir eixa trajectòria que anàvem fent amb Primera Conjugació.

(P): En abril serà la presentació oficial a la plaça de Bous de València, que ens podeu contar d’això?

(R):Per a nosaltres la presentació a la Plaça de Bous de València és com un somni complit. Hem estat de públic quan va estar allí la Gossa Sorda amb Calle 13, quan va estar Aspencat amb Txarango o Zoo amb Jazzwoman, i mai, mai de la vida havíem pensat que nosaltres podríem estar ahí. Ja no sols el fet d’estar ahí ens il·lusiona, sinó que en 24 hores s’esgotaren el 90% de les entrades ens diu que una vegada més no som conscients de la quantitat de gent a la qual arribem ni de la gent que està esperant-nos, però ja podem dir que eixe dia serà molt especial i estarem molt acompanyants per moltíssims amics i amigues i esperem que siga un dia que nosaltres recordem sempre i que la gent que estiga allí també recorde sempre.

(P): A Catalunya, veiem per les vostres xarxes, que també vos estan confirmant els principals festivals. Com valoreu la rebuda del públic català?

(R): Això és una cosa que sí que ens deixa al·lucinats, per què nosaltres la gira que teníem preparada en 2020 era per a estructurar-nos un poc a Catalunya, i amb tot el que va passar va ser impossible, i tornar amb un nou disc i sense haver fet eixa gira que volíem fer per consolidar-nos allí i que, així i tot, les presentacions passen als festivals més importants de primavera de Catalunya, que voleu que vos diga? Per a nosaltres és brutal.
Sabem que tenim molta gent que té moltes ganes de veure’ns i que no ens ha vist mai i nosaltres tenim moltes ganes de pujar, però sempre sense oblidar que encara tenim molt a fer al País Valencià. Nosaltres som molt conscients que ens queden moltes coses per fer ací i encara ens queden molts llocs on hem d’anar, així i tot, tenim moltes ganes d’anar allà dalt.

(P): També visitareu Madrid, com vos reben allà? El pròxim pas és rodar per tot l’Estat?

(R): A Madrid ja vàrem estar només presentar el primer disc, i va ser molt bonic perquè teníem una sala plena quan pensàvem que allí estaríem sols. Va ser molt bonic perquè és molt emocionant, i més per a un grup com nosaltres, que íntegrament és en la nostra llengua, que hi haja un lloc així. He de dir també que Madrid és la segona ciutat on més ens escolten del món. Teníem una demanda molt forta de la gent de Madrid per anar allí, i el mateix, presentarem Fotosíntesi en febrer en la sala Moon i ja s’han venut moltíssimes entrades, que no entenem per què però altra vegada, i no és per falsa modèstia, nosaltres sempre anem un poc per darrere de com succeeixen els fets.
El de rodar per l’estat no és una de les coses que estan en els nostres desitjos més potents. Si apareixen benvinguts, tanmateix nosaltres sempre anirem allí on vulguen que anem, no forçarem cap màquina per eixir de les nostres fronteres.

(P): A qui convidaríeu a un festival a Catalunya, al vostre concert de Madrid i a la plaça de Bous de València i per què?

(R): A la plaça de bus de València m’agradaria convidar a totes les nostres mares, perquè serà la primera vegada que toquem “Mami” en directe i seria molt bonic tindre a les 11 mares dels 12 músics allí amb nosaltres en un dia tan especial. A Madrid convidaria a Manuela Carmena, em cau superbé i crec que encara està per a menejar els malucs, i a Catalunya convidaria a totes les col·laboracions catalanes que sempre tenim difícil que vinguen. Suu, The Tyets, i a tota la gent que sempre ha estat al nostre costat i esperem que sempre estiguen amb nosaltres.