Ame Soler: “Molta gent sent el que jo sent”

Parlem amb l’artista d’Almussafes (la Ribera Baixa) que hi ha darrere de Tres Voltes Rebel, l’Ame Soler. Ella és llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València i màster en il·lustració. El seu projecte va nàixer en maig de 2017 pensat per a transmetre un missatge reivindicatiu, feminista i socialment compromés fusionant la il·lustració i la música.

Pregunta (P): Explica’ns que és “Tres voltes rebel”

Resposta (R): Doncs és un projecte d’il·lustració reivindicativa que va néixer fruit de la necessitat d’expressar les meues inquietuds, que al final es vertebraven en tres grans columnes que eren la lluita de classe, la lluita cultural i la lluita feminista. Vaig escollir aquest nom perquè crec les agrupava molt bé i en ell el que faig és expressar el que a mi em mou cada dia, per això crec que connecta tant amb tanta gent. Molta gent sent el que jo sent.

(P): Quines han sigut les fites més importants que has assolit?

(R): Tot i que he publicat dos llibres i he fet bastants projectes que des de fora es veuen molt interessants, i a mi també m’ho semblen, el més satisfactori per a mi ha sigut poder connectar amb moltes persones que necessitaven una il·lustració, una frase o un xicotet text, que els servira d’ajuda per continuar lluitant. Per exemple que alguna creació meua li haja fet clic per poder parlar dels seus problemes o inquietuds o que haja pogut conéixer en algun vessant de la seua personalitat a través d’un detonant que haja pogut ser per exemple una il·lustració.

(P): Després de dos llibres editats, com ha sigut la incursió en el món editorial?

(R): Ha sigut meravellosa, jo de xicoteta volia ser escriptora i quan vaig veure aquesta oportunitat d’escriure el meu primer llibre per a mi va ser com el súmmum de què em podria passar. Estava dedicant-me al que m’agradava, que era ser il·lustradora, estava podent expressar-me a través de l’escriptura, que és una de les coses que també m’agradaven, i estava complint un somni que tenia des de xicoteta.

També he col·laborat en altres projectes, he treballat coma il·lustradora per a cobertes d’altres llibres que em semblen increïbles com el llibre de Toni Mejias, el de Marta Meneu o el de Mercè Climent que ha sigut l’últim que he il·lustrat. Poder donar-los la imatge a aquests projectes, que em confien la imatge d’aquests llibres em sembla increïble.

(P): Et consideres també escriptora?

(R): Als meus llibres a banda de la il·lustració que és meua, també ho és el text. Des del principi que vaig saber que faria aquests llibres volia que fora un projecte íntegrament meu. Són dos projectes tan personals, tant el primer com el segon llibre, que jo volia tindre el control absolut de tot, era una cosa tan íntima que volia ser jo la que controlara des de la primera idea, la il·lustració i el text fins a la maquetació i tot el que engloba el projecte, perquè m’eixia de dins i creia que només jo podria treure les coses que tenia al cap. Millor o pitjor, segurament si hagués tingut ajuda de fora haguera sigut d’una altra manera.

(P): Finalment, has decidit autoeditar la teua agenda, un esforç considerable…

(R): Sí, és una agenda il·lustrada. El projecte amb el qual més m’he arriscat de Tres Voltes Rebel, perquè tot el que havia aconseguit ho he invertit amb aquesta agenda. Tenia moltes ganes que fos autoeditada i tenia moltes ganes que fora impresa als Països Catalans. També totes les frases que hi ha a l’agenda a cada setmana són música feta per dones d’ací i en català, un producte molt local. Podria haver-ho fet mitjançant alguna editorial o inclús haver-la imprés fora, però és un projecte que em feia moltíssima il·lusió fer així i estic molt contenta tant del resultat com de tot el que acull aquesta agenda i tot el que hi ha dins.