[Moment de Festa] Juan Calatayud: optimisme musical

Des de l’inici de la secció, hem fet reflexions al voltant de la música de banda, de la música festera en general. Avui, comencem a  endinsar-nos amb noms i cognoms que fan possible que el món bandístic o el món de la música festera siga tant gran. La veritat que tinc ganes de presentar-vos un compositor de música festera, així com gran músic, company de banda i millor persona. Pot sonar a tòpic però és així.

El seu nom és Juan Calatayud Castelló, natural de Bocairent i membre de l’Associació Unió Musical Bocairent amb l’instrument de la Tuba. Fill del també compositor i director local Antonio Calatayud. Molts pot ser no heu sentit nomenar el seu nom, però de segur, que la seva obra més famosa si. Juan és l’autor del pas doble Febrer, interpretat a tot arreu del nostre país així com més enllà. Les seues són unes peces on mostren melodies alegres, plenes d’optimisme i on cal agafar-se la vida sense excessos,  sense angoixar-se. Unes peces que lluny de buscar melodies, composicions, ritmes o acompanyaments carregats, mostren minimalisme, mostren practicisme, mostren senzillesa, mostren allò més pur de la música.

La música de Juan Catalatyud és una música que m’agrada per tot l’anteriorment dit. Però quan el coneixes a ell en persona, t’adones que ja no saps si admires més la seva música o la seva persona. Recorde el primer dia que vaig tindre consciència de que l’autor de Febrer, eixe pas-doble que ens havien ensenyat de menuts a la Banda Jove de la meva banda, era membre de la que anava a formar part. Des d’aleshores, la meva admiració cap a ell no ha fet sols més que augmentar. Escrivint aquestes línies, alhora que li realitze el meu especial homenatge, pretenem donar-li el ressò públic que es mereix una música com la seva.

De peces en té moltes, hui vos recomanem que escolteu aquestes: 

Febrer. Pas doble. La més coneguda, a totes les festes la toquen. Un clàssic que quan més l’estudies, diuen, que més bo és. 

Pepet. Marxa Cristiana. Una peça que ha estat fet els darrers anys i que combina la música popular de Bocairent en ritme de marxa. 

Tinet. Pasdoble. Un altre pasdoble més “festeret” i poc conegut. Recorde un dia que el vam tocar en una comparsa i on teniem els nostres dubtes de que a aquesta comparsa els puguera agradar, pel seu historial. De sobte, un cabo de l’esquadra vingué a la banda i, nosaltres pensant-se que no li agradava, va anar a felicitar a la banda perquè estava gaudint molt d’un pas doble com aquest.

En definitiva, un autor que cal estar a la primera fila de la composició festera i que, el primer dia que parlavem sobre algun autor, creiem que era el millor. La seva música és com l’instrument que porta cada setmana a l’esquena: gran i important.