L’última Muixeranga dels Obrint Pas enceta el 2014
El Festivern que donà pas a l’any 2014 trencà totes les expectatives previstes fins el moment.
Des dels seus inicis al 2004 a Pedreguer, el festival de música en valencià ha anat augmentant el seu nombre d’assistents fins arribar enguany a cobrir el seu màxim aforament, 10.000 persones segons els organitzadors.
El 2011 fou quan aquest cap d’any alternatiu arribà a Tavernes de la Valldigna, però el 13/14 ha sigut el que més novetats ens ha dut. Diumenge 29 ja estava tot preparat i els més ‘festivaleros’ muntaren la seua tenda per no perdre’s cap actuació durant els tres dies. Amb un càmping ja ampliat es va desbordar, sols els primerencs van poder triar un lloc on acampar. El dia 30 a mig dia ja no va cabre ni una agulla. D’urgència es va habilitar una zona al sud del poble on els demés festiverners posaren la tenda.
Campament muntat i amb ganes de festa, era l’hora de començar a viure la música. Sènior i el Cor Brutal i El Corredor Polonés a la Casa de Cultura, i a la nit el grup local La Fístula Vallkànica i el Dj Mínimo d’Obrint Pas s’encarregaren d’amenitzar la primera nit.
El dia següent, unes 7.000 persones passejaren pels carrers del poble visqueren el primer dia de carpa. Abans de poder entrar hi havia encara quedaven dos feines a fer. La primera d’elles assistir al ‘correbars’ a ritme de La Torcamba Matanusca, que començava a les 19h. Entre la multitud de gent es crearen dos rogles, un on estaven els músics i l’altre un jove amb ganes de molta festa ballava a ritme de dansa contemporània aconseguint animar fins i tots als vianants de Tavernes. Després va tocar fer una cua per posar-se la polsera, molts denunciaren hores d’espera degut a l’allau de gent.
Destroi va començar la nit per deixar pas després als pegolins Smoking Soul’s que estigueren pletorics davant del gran públic. Atupa continuava oferint-nos espectacle, un que l’any passat ja vegerem uns quants privilegiats a la carpa per la vesprada. Els catalans Les Oques Grasses es donàren a conèixer davant d’un públic que els rebé amb gran entusiasme, un públic vingut tant del nord com del sud de l’arc mediterrani que va ballar des de la primer cançó. En màxima audiència aparegueren uns joves Kaoba que tancaren la secció de grups, una responsabilitat que els va vindre una mica gran i que no era gens fàcil després de l’espectacle i la qualitat oferit pels Oques Grasses. Per acabar DJ Panxo aportà la seua música fins altes hores de la matinada.
El dia 31, des de l’hora de dinar La Petita Orquestra Peiotaire ens acompanyà en el bermut musical, mentre tenia lloc el concurs de paelles que va començar amb problemes ja que no es va poder fer amb llenya. La vesprada va ser dels Inèrcia i Sant Gantxo, veterans i nouvinguts de l’escena rock valenciana. Acostant-se ja les 12 de la nit Arrap tancava el seu últim concert de l’any donat pas al Conill Merut, qui ens donaria l’entrada del nou any i el principi d’una gran nit.
Txarango, des de Barcelona i a ritme de la seua millor rumba inauguraren l’any. La gent no cabia dins la carpa i alguns assistents afirmaren que només pogueren sentir-los. Benvinguts al llarg viatge, Amagada primavera i per concloure la seua Dansa del vestit foren alguns dels grans temes que feren ballar a tothom. La nit començava de luxe, però era l’hora de viure i donar-ho tot, i és que Obrint Pas era dalt l’escenari.
Un adéu que milers i milers de persones no van voler perdre’s. Del Sud fou una de les cançons més emotives. Dins del gran repertori vam veure a aquesta cançó la col·laboració de grans artistes com Feliu Ventura, Gaspar López (Sant Gatxo), Kiko Tur (Aspencat) i Josep Nadal (La Gossa Sorda). Quasi dos hores de pur espectacle que arribaren a l’èxtasi amb No tingues por. 10.000 persones érem cantant a una sola veu, uns moments que molts tardaran en oblidar.
La nit continuà amb La Raiz i el seu Así en el cielo como en la selva, seguits per Talco, al més pur estil ska-punk des d’Itàlia. I per tancar la nit no podia faltar DJ Plan B, punxant la seua música, com és ja costum, fins veure el sol.
En definitiva, la 13/14 va tindre els seus clars i obscurs. Una zona d’acampada desbordada, cues per posar-se la polsera, cues per comprar tickets de beguda, però que segur serà difícil d’oblidar per molts milers d’assistents que decidiren dir adéu al 2013 amb un ambient i música inmillorable.
