[Crítica] Mugroman, en volem més

Les notícies que arriben des de les comarques més meridionals confirmen la profecia. Mugroman batejava el seu darrer lliurament amb un contundent Volem més i això ara s’acompleix. A febrer, la banda entrarà a enregistrar nou disc i, segons han anunciat, aquest podria ser una realitat cap a les acaballes de març. Mentrestant, tenim encara unes setmanes per esprémer tot el suc d’un Volem més, quart treball en la seua trajectòria que, sense desmerèixer-ne els anteriors, dóna la sensació d’estar davant el més polit, el més definit. Els ingredients: guitarres ben esmolades, un encaix de dolçaina gens forçat i uns textos de temàtica universal on el jovent pot trobar-se en històries d’amor, infantesa i lluita. Al remat, el pop-rock de Mugroman esdevé un reclam per la facilitat d’adaptar aquest so tan elàstic i optimista a qualsevol escenari.

Les seues cançons poden sonar tant en un lipdub com en una festa adolescent a l’americana, tant en una trobada d’escoles en valencià com en un pavelló per animar l’equip de bàsquet local. L’estudi del baixista i compositor dels Lax’n’Busto, Jesús Rovira, ha estat la cova des d’on s’ha gestat aquest exercici d’adrenalina que, en certs passatges, s’enfila a uns solos de guitarra i una intensitat melòdica que remet a l’exitosa fórmula de la banda del Vendrell. L’esperit positiu que brolla del disc també es deu al seguit de col•laboracions que s’estenen al llarg de les catorze peces. No vos perdeu com irromp la veu del Pol Fuentes, dels Rosa-Luxemburg, a “Estic viu”, o el bonus track on hi ha espai per a tots: Obrint Pas, Rapsodes, La Gossa Sorda… Disc de seducció immediata, avantsala d’allò que ens podem trobar d’ací a unes setmanes, si la paciència ens ho permet.

Volem més, Mugroman, Mésdemil Records, 2011

Hèctor Serra col·labora a la revista Tres deu, el digital cultural Núvol i el periòdic L’Accent, entre altres mitjans. És l’autor del bloc L’Extraradi.