El Festivern sembla ja un dels festivals més consolidats del País Valencià. En les seues edicions, s’ha celebrat a diferents pobles, com Pedreguer (primera edició, 2004/2005) Ontinyent (2005/2006 i 2006/2007), Benifairó de la Valldigna (2007/2008), Alcoi (Minifestivern de 2008/2009) i Gandia (2010/2011). Enguany ha sigut segona edició que s’ha celebrat a Tavernes de la Valldigna (2011/2012 i 2012/2013).
El Festivern no era l’única proposta per a acabar l’any, però un cartell format per grups com Orxata Sound System, Bongo Botrako, La Gossa Sorda, Aspencat, Los Chikos del Maíz, Plan B i Biano, feia necessari plantejar-se’l com una bona alternativa.
El dia anterior, els assistents ja van omplir la Sala La Bombonera als concerts de Tardor (gran directe al qual el públic va participar amb entusiasme), Auxili i Odi. Al mateix temps, hi havia al Pub Màgik l’actuació de Supa Bassie, Sophy Zoo (Panxo i Toni el Sucio) i Barraques Sud Sistema. Al Màgik la cosa va anar de col·laboracions. Atupa, Arrap i Charly Efe van ser els coneguts espontanis que van arrodonir una gran nit de rap.
Però comencem amb la crònica del que toca: el dia i nit de Cap d’Any. Arribem a Tavernes de la Valldigna i el primer que fem és anar a bescanviar les entrades per polseres, i és que sinó teniem perill d’aglomeracions, com ja anunciaven els organitzadors.
D’una punta del poliesportiu ens anem a l’altra, a fora del pub TNT, on estaven fent la paella gegant mentre cantava Pau Alabajos. Ens trobem un públic relaxat i atent escoltant les cançons amb els que ens té acostumats el cantautor torrentí. Tant va ser que el públic el va fer tornar a eixir per cantar-ne un parell més, i és que un allau de seguidors va aconseguir agafar el micròfon per demanar-li-les per megafonia!
La vesprada va ser de contrastos entre Destroi, que anava després de la paella, i Metall i So, a poqueta nit a la carpa on destacaven sons dels huitanta com el Punk, el Rock, i el Metal front al nou Hip hop que representen Atupa, que es quedava al mig, amb eixos tocs de Dubstep que fan les delícies dels seus seguidors, un públic jove i dinàmic que ho va donar tot amb la posada en escena d’un dels grups revelació d’enguany!
A les 20h les cues per aconseguir polsera o entrades eren molt considerables i feien aglomerar-se a uns quants centenars de persones a la guixeta. Una situació similar es va viure, com és costum, a l’hora de les campanades, una vegada acabat el gran concert que oferiren Los Chikos del Maíz. Amb la carpa ja pràcticament plena, centenars de persones intentaven accedir al recinte davant una seguretat un tant sobre enfeinada. I així vam poder contar-vos des del Twitter que hem preparat per als directes: @Tresdeu_directe. Van ser molts els que es van haver de menjar el raïm fent cua. Però més van ser els que van gaudir de la Batukem Tukada i els conills Merut’s, vinguts dels dels confins de la Vall d’Albaida. Van ser els encarregats de donar l’entrada al nou any, a ritme de percussió i amb molt d’humor.
I així, sense massa temps per empassa-se el raïm, van començar a sonar els acords de Bongo Botrako. Els de Tarragona, que van condemnar la violència policial tot recordant el xiquet agredit pels Mossos d’Esquadra a la seua ciutat durant la passada vaga general, també van fer ballar el públic de valent. Un públic que va corejar els èxits de la banda, com “Revoltosa” i l’arxiconegut “Todos los días sale el sol”, així com temes com “Respirar pa trabajar”, “Llegará la primavera” i “Punk parranda”.
Després va arribar el moment d’uns La Gossa Sorda que s’acomiadaven dels escenaris per fer un descans durant el 2013. Els de Pego van saber fer una bona repassada al seu ampli repertori, i van fer saltar com bojos els assistents amb unes cançons que ja són quasi himnes generacionals, com “Ball de rojos”, “Camals mullats”, “Cassalla paradise” i “Falsos i absurds” (amb col·laboració en directe de Julio i Pablo de La Raíz, respectivament), “Entre canuts” i “Senyor pirotècnic”. Acabant la seua actuació, Josep Nadal va prometre als milers de seguidors presents que La Gossa Sorda no s’acabava eixa nit, i que tornarien el 2014.
Ben entrada la nit, arribava el torn d’Orxata Sound System. La quantitat de públic present, convertia el concert en una vertadera presentació pública, tot i que ja van presentar el seu últim disc 3.0 al concert Mmmh… de València i a Barcelona amb la festa de la Fi de la fi del món [de les malles]. La majoria dels assistents encara no haviem pogut gaudir de la veu de Diana en directe, ni de les noves cançons. I així, els Orxata van desplegar el seu frenètic i festiu directe, amb incursions més raperes com el seu “Modus Operandi”. El públic va ballar i cantar temes com “Orgasme” (amb coreografia inclosa), “Colp a colp” i “Vaga Mudial Indefinida”, així com alguns dels èxits d’àlbums anteriors. Una actuació completa que va acabar al ritme de la versió orxatera de “London Calling”, batejada com “València Crida”.
Aspencat ho tenia realment difícil per mantenir el ritme després de les actuacions anteriors, però no van defraudar. Amb el seu reggae i dancehall (a més d’alguna revisió d’algun tema ‘antic’ com “A passes de gegant”) van regalar un concert d’allò més ballable, que a la vegada donava cert respir al públic, en baixar un poc el tempo. Com amb els grups anteriors, el públic va corejar els seus temes a viva veu. Els de La Marina van recordar que el 2013 gravaran disc, i que tothom pot ajudar-los a aconseguir-ho mitjançant el verkami que han habilitat.
I va tornar a pujar a l’escenari l’home que controla els plats d’Orxata, el DJ Carles Biano, qui va deleitar el públic amb una gran sessió que va mesclar freestyle, techno, mashup, moombahton, kuduro, dubstep i algun altre estil més. La sessió va fer ballar el públic fins l’èxtasi provocat pel tema final, el clàssic “Flying free” de Pont Aeri. Podeu escoltar la sessió completa al final de l’article.
I mentre acabaven de sonar els acords de “Flying free” començaven a sonar els de Nirvana, això sí, ben remesclats per un Plan B que va ser l’encarregat de tancar la nit, i que va oferir un set al qual va mesclar tot amb tot, i és que ja conegueu el lema d’aquest gran DJ: “In Mix We Trust”. Una bona manera, si més no, d’entrar al 2013.
Bossa estil tote bag d'edició limitada "Jo per tu, tu per mi" posada a la venda per finançar els III Premis Tresdeu a joves creadors/es valencianes. D...
Foguera és una proposta en paper que aborda en les seues 68 pàgines reflexions entorn a quatre temàtiques: Internet, cultura, precarietat i noves ideo...
La vesprada va ser de contrastos entre Destroi, que anava després de la paella, i Metall i So, a poqueta nit a la carpa on destacaven sons dels huitanta com el Punk, el Rock, i el Metal front al nou Hip hop que representen Atupa, que es quedava al mig, amb eixos tocs de Dubstep que fan les delícies dels seus seguidors, un públic jove i dinàmic que ho va donar tot amb la posada en escena d’un dels grups revelació d’enguany!
I així, sense massa temps per empassa-se el raïm, van començar a sonar els acords de Bongo Botrako. Els de Tarragona, que van condemnar la violència policial tot recordant el xiquet agredit pels Mossos d’Esquadra a la seua ciutat durant la passada vaga general, també van fer ballar el públic de valent. Un públic que va corejar els èxits de la banda, com “Revoltosa” i l’arxiconegut “Todos los días sale el sol”, així com temes com “Respirar pa trabajar”, “Llegará la primavera” i “Punk parranda”.
