Entrevistem Smoking Soul’s
Els de Pego ens desvetllen algunes novetats sobre els seues inminents llançaments, reflexionen sobre el seu primer any i parlen d’escena i de futur
Smoking Soul’s van esdevindre la passada edició del Festivern una de les millors actuacions del festival. Eren un dels noms menys coneguts del cartell, però el bon horari i la seua posada en escena diferent van fer del seu concert al Festivern un dels seus millors directes. Abans del concert vam aconseguir xarrar una estona amb ells i ens van respondre a una sèrie de preguntes:
Quines sensacions teniu quasi un any després de pubicar el vostre primer disc ‘L’Espenta’?
Les sensacions són prou bones. Ara, al cap d’uns 10 mesos ens comencem a donar compte de que sí, açò funciona; i ens ha sorprés molt. Estem tocant a llocs que fa tres anys no ens haguérem ni imaginat. Estem contents. Molt contents, i acabar l’any amb un premi com el de tocar al Festivern, després de tot un any de feina. Tanquem cicle i encetem un altre.
Quina resposta heu trobat, sobretot al públic que ja escoltava música en valencià?
Hem trobat una resposta molt bona, tot i ser un grup diferent. Hi ha altres bandes com Tardor, 121db, però poques bandes de rock. Pensem que a la gent li ha agradat i va responent cada vegada millor. Hi ha hagut una evolució amb el rodatge del disc. Al principi algú s’ho sabia, i ara cada vegada hi ha més gent que coneix les cançons.
Penseu que podriem parlar d’una escena sòlida de rock valencià en un futur proper?
Ja hi ha certa escena, però cal un circuit tancat? Nosaltres generalment pensem que no cal tancar-se. Els grups que fan rock han de conviure amb bandes d’altres estils i trobar-se als escenaris. Sí que es veu com una nova formada que pot conformar una escena de rock, tot i que queda molt per fer. Pensem que el secret és currar i currar, fer bones cançons i tocar. La gent té gana de rock i altres sonoritats en valencià. És deveres que venim d’una época en que hi havia molta més presència de l’ska i la música festiva; però ara estan eixint ja prou propostes innovadores. El rock no estava, no hi havia continuïtat a les poques bandes existents, ni massa recolzament extern.
Penseu que això té a vore amb que la música en valencià està maurant?
Pensem que sí, que alguna cosa té a vore. Ja s’ha demostrat que en valencià es pot eixir fora, tocar i que et conega gent de qualsevol racó del món. Això ha de poder passar també amb tots els gèneres, tot i que de moment sembla que les barreres són un poc més sòlides al rock i altres estils.
Sabem que aneu a traure coses, de què es tracta?
Hem gravat dos cançons amb Mark Dasousa de l’Atomic Studio. Dos versions portades al nostre estil, de dos cantautors. Una és una cançó que ja portem al directe, i una altra és una versió de Joan Pau Giné que s’inclourà a un recopilatori d’homenatge al poeta nordcatalà, ‘L’Home de Cent Anys’. La cançó de Giné vorà la llum al final de febrer, i l’altra cançó eixirà amb un vídeo en algunes setmanes.
I com porteu el vostre segon disc?
Estem composant. Tenim idees, però encara està tot molt cru. Ara estem centrant-nos en saber com volem sonar per trobar el nostre so més propi. Només hem tret un disc i pensem que hem d’anar trobant el nostre so de cara al segon àlbum.
Quines són les properes dates on vos podrem vore en directe?
El 28 de febrer estarem als Carnestoltes de Pego, i el proper dijous 6 de març hi serem a València, acompanyant Mai Mai en la presentació del seu primer disc. Tenim també tancats alguns concerts per a la gira d’estiu, però ja ho anirem desvetllant més avant.
