[Crítica] Antònia Font, únics
Un nou concert d’Antònia Font a València, aquesta vegada al Teatre Olympia. El marc era genial per a veure el directe del nou disc dels mallorquins: Vostè és aquí. Un disc amb 40 cançons i que, la més llarga, no dura més de 2:30. Com deia un amic, és un disc de rareses amb temes molt però que molt bons. Hi ha qui diu que on estiguen els primers disc que es lleven els altres. No estic d’acord, Antònia Font si alguna cosa els ha caracteritzat és per la seva innovació i originalitat. Com ells no hi ha ningú, són únics. El què molts grups com Manel o Els Amics de les Arts fan, ells ja ho venien fent anys enrere.
Del concert impactava la posada en escena. Ja siga per les bicicletes penjant o per la posició dels components. El piano i bateria davant i el cantant darrere. Una V invertida. Era original doncs, però crec que Pau Debón ha d’estar al davant perquè és l’ànima del grup a l’escenari i pot guiar al públic a l’èxtasi col·lectiu. De fet, ho vam poder comprovar amb el bis final on es va posar al capdavant i es notava que desprenien més energia. Al concert havien aconseguit un clima de fragilitat i subtilesa òptima, però també ens havien allunyat al Debón.
Va ser un concert genial, d’un grup genial. El disc va millorar molt en directe i han fet que tinguem ganes de seguir veure’ls i escoltar-los. A destacar, a Pau Debón amb el seu somriure continu i el Jaume Manresa amb el seu peculiar estil als teclats. Cal dir que, en algun moment, la veu s’escoltava poc per algun problema de so però que de seguida es solucionava. Una llàstima que el concert de l’Olympia s’acabara. Ens vam quedar amb ganes de més i que tocaren una hora i mitja més. Antònia Font i els seus concerts sempre ens resultaran curts perquè són únics.
Víctor Vanyó col·labora a la secció “El món necessita música” de Vilaweb Ontinyent. Autor del bloc “La plana de Vic”. Twitter: @victortwenty
