Un dia fora de casa

Són les 7 del matí, una música lleugera entra per les nostres orelles. Bon dia de Els Pets, el nostre despertador, el que per un moment volem estampar contra la paret, però ene adonem que, una bona cançó és el que necessitem per agafar el dia amb energia.

Per un moment la mel·lodia dels catalans ens fa pensar que estem a casa, al nostre poble de mar o muntanya, a la nostra ciutat. Però al possar els peus a terra ens adonem que no és així. Estem a altre país, el país que ara ens dóna un futur. Lluny de la nostra terra, la nostra familia, els nostres amics i costums… lluny. Malgrat la distància sempre hi han motius per somriure! M’he fet al lloc i tinc treball, i he amics d’aquells de veres com ben bé ens diu La Gossa Sorda al seu últim disc.

És hora d’eixir del nostre petit apartament i anar a la feina. Al nostre reproductor sóna Atzembla, doncs ja que no podem parlar la nostra llengua farem per escoltar-la. Els nostres camins es separen, el temps de marxar ja ha arribat, tan sols vull donar-te les gràcies i dir-te que ens veure’m aviat… Que ben retractada apareix la vida de tots aquells que han marxat i que ben plasmada al seu videoclip!

Les hores passen, són les 19:00h. Els nostres amics estaran berenant, encara no és hora ni de la cervessa mentre nosaltres ja espem pensant en fer el sopar. És un bon moment per enrecordar-se dels amics doncs, tornant a La Gossa, El dia que vingau no us oblideu la cassalla, que l’enyore com a l’Albufera, com les nits d’estiu a la plaça… només qui està fóra ho comprenen! I si és de veres que pugeu (no patiu, la distància és efímera) porteu-me també burret i oli d’oliva en marraixa i si pot ser a la mare també que les coses fan gust a res quan les tastes tan lluny de casa…