Bodes, batejos i el klezmer de Pelandruska
Diluït entre totes eixes informacions – enllaços, retroenllaços, tweets, posts – que es generen durant les festes del poble hi havia un llançament d’un recopilatori ben especial, el In Balkan Klezmer we trust, fruit del treball de selecció del DJ basc DJ Rumaniak, especialista dels sons balcànics i de l’Europa de l’Est a la Península Ibèrica. Ja veieu que ha fet falta uns dies per integrar la informació i descarregar-lo, ja se sap, la rentrée i liquidar els afers que ja dataven com aquell iogurt que ha passat l’estiu al racó esquerre superior de la nevera. De totes formes valia la pena revindre cap enrere perquè a este recopilatori hi trobem un poc el bo i millor de les bandes estatals que juguen amb els ritmes de l’est, fent variant el grau d’ortodòxia, fet que encara fa més interessant el recopilatori. Entre les formacions seleccionades n’hi ha dos de valencianes, els alcoians de Pelandruska i els ontinyentins de La Trocamba Matanusca, així com la Freak Fandango Orchestra o Assabè.
Dels primers, de Pelandruska, hem de parlar, ja que van publicar “bodes, batejos i circumcisions” esta primavera passada – sí, també amb uns mesos de retràs, va com va – que no deixa de ser un disc amb els diversos enregistraments de la formació. L’àlbum conté tretze peces instrumentals amb algunes veus robades als companys d’Ovidi Twins, que fan tota la pinta de ser companys de batalles de dia i nit. El nom del disc ja deixa entreveure que es tracta bàsicament de klezmer, que no deixa de ser la música dels casaments i de les cerimònies de circumcisió dels jueus de l’Est de l’Europa. Els batejos, suposem, estan per fer de pont, però també per deixar una pinzellada d’un humor ben marca de la casa. L’humor, en un disc instrumental, o el fas amb els títols o no el fas.
Els primers temes poden semblar relativament ortodoxes a la sonoritat klezmer, fet que no impedix un alt voltatge per moments. Però la percepció de l’oient lambda és que estem davant d’un disc de folkis. Però les aparences enganyen. Les darreres cançons del disc van guanyant en watts i de fet incorporen bases electròniques. La botija de Tesla, que jo la interpreto com una inspiració llunyana o un avant-preludi de Tesla d’Orxata, és possiblement de les cançons més arrodonides del disc, amb un polset d’electrònica, ma non troppo, i amb l’única dolçaina del disc, ben circumscrita en un ritme que li escau perfectament. Aravésivoràs encadena amb les bases electròniques i culmina el disc, deixant entreveure en l’atmosfera electrificada que hi ha potencial per fer encara més remescles i forçar encara un poc més la rodeta. Que així siga i que tinguem klezmer en bodes, batejos i cerimònies civils.
