Entrevista a El Blüe pel nou disc ‘Efecte Papallona’
Entrevistem Alfons Pérez, o el que és el mateix, al Blüe. Arribat ja fa uns anys des de les comarques de Castelló – concretament de Nules- acaba de publicar un nou LP farcit de bones cançons on escenifica la seua gran qualitat músical i lírica, així com el nivell de maduresa al que ha aplegat. Perquè no el veiem als escenaris junt a Atupa, Arrap, Zoo…? Li preguntem això i algunes coses més al voltant de la seua tasca artística i de la música a Castelló.
M.S.- Què suposa per a tu ‘Efecte Papallona’?
Després de 2 maquetes, volia que el meu primer àlbum fóra el més especial possible. Sempre intente que els meus treballs no siguen una recopilació de cançons soltes, sino una llista de temes que giren al voltant d’una idea, i l’Efecte Papallona és la idea al voltant de la qual gira tot el repertori que oferixc; “el més menut i insignificant canvi pot produïr una enorme reacció”.
M.S.- Perquè no veiem el Blüe més sovint als escenaris valencians com sí passa amb altres grups de Hip Hop com Atupa o Arrap?
En primer lloc cal dir que ningú escollix quanta gent o qui l’escolta. Arrap i Atupa són de València, es mouen per València, tenen un públic guanyat a València i molta gent, entre ells grups referents, que els recolzen i els donen suport. Tenen una trajectòria que jo no tinc. A més Atupa han sabut conectar amb l’esperit musical valencià com ningú, i Arrap són tant músics com activistes, així que això també ajuda a que els busquen per a tocar a Castelló i Alacant. No considere que la meua música siga pitjor que la seua, sino que no és tan coneguda/valorada, ni jo tant “mediàtic”; tant de bò arribara algun dia a ser tant conegut o a tindre tants concerts, això voldria dir que es valora el que faig.
EL BLÜE PRESENTARÀ ‘EFECTE PAPALLONA’ EL PROPER DISSABTE 27 DE SETEMBRE A LA SALA VENENO STEREO
M.S.- Què podem esperar del Blüe aquest curs?
Duc gravant cançons de rap en valencià des de 2008, quan tenia 17 anys. La gent de la meua edat es gastava les estrenes en eixir de festa i en porros; jo estalviava per a poder comprar instrumentals i gravar. A estes altures, l’única cosa que espere de la música és que m’ajude a seguir creixent com a persona, i a ser feliç, cosa molt complicada quasi sempre. Intente innovar, reinventar-me, i ho aconseguixc gràcies als que m’acompanyen (tant sobre l’escenari com al públic). Qui vinga a vore’m es trobarà un tio sincer i agraït que intentarà fer el millor possible allò que més li agrada.
M.S.- Com veus la situació del hip hop valencià? I de la subescena en llengua pròpia?
El hip hop valencià sempre ha sigut una referència a la península; no hi ha que oblidar que alguns dels millors grups, mc’s i dj’s que ha donat el rap estatal són d’Alacant (Nach, Arma Blanca, Demasiado de, Dj Joaking, Dj Force…). A més, actualment de València destaque molt a Alberto Gambino i, cóm no, als meus amics Meser i Kasú, Nacidos de la Tierra, que han portat el nom de València i, fins i tot, el rap en valencià a Sud Amèrica.
La subescena en llengua pròpia, desgraciadament, m’interessava molt més fa anys, quan encara sentia curiositat. Guarde respecte a tots els grups i mc’s, però poques voltes he escoltat coses que realment em criden l’atenció; només alguns temes d’Atupa, Frida, Chispa i Maldecap. Un dels problemes pot ser és l’excés de “clons” de Chikos del Maíz, fins i tot “clons de clons”. A més crec que molts deurien d’intentar oferir un millor producte i no precipitar-se en traure maquetes mal elaborades només pel fet de voler fer concerts ràpidament. Això no ajuda gens a l’escena, i no és una cosa que fagen només els rappers.
M.S.- Quina relació tens amb els col·laboradors del teu disc Halberto el Cheff, Ivan Gosp, Bezeta, Kaos Serrano, Pau Alabajos, Manu Malnom, etc?
La relació amb tots és tant d’admiració com d’afecte. Afecte als més propers per raons òbvies: gent important al meu dia a dia com Kaos, C’nsenom o inclús Bezeta, que s’ha convertit en un bon amic meu. I afecte a gent com Halberto, Pau o Ivan per, no obstant ser consolidades referències per a mí, confiar en el meu potencial i brindar-me tant la seua col·laboració com la seua amistat. Sense ells no hauria sigut possible “Efecte Papallona”.
M.S.- Com veus la situació de la música en llengua pròpia a les comarques de Castelló?
La música en valencià concentra el seu focus d’activitat i públic a la capital del Túria. El fet de que hi hagen 3 super-universitats, i que tanta gent diferent de tots els racons de parla valenciana hi cursen, ajuda moltíssim a la difusió i propagació de la música en nostra llengua; especialment dels grups més coneguts.
A Castelló n’hi han pocs grups. Alguns de molta qualitat, com Malnom, però pocs. També n’hi ha poc de públic, i això propícia que es fagen molt pocs concerts. El resultat és que cap dels grups de Castelló fa tant de soroll com els de València o comarques del Sud, independentment de la qualitat que tinguen. I molt pocs arribem a creuar la frontera; passar de Sagunt si ets de Castelló, sembla complicat, i consolidar-se, una utopia. A més, les associacions i festivals d’ací tampoc aposten pels grups de la casa; més bé ens subestimen i maltracten. I ho fan amb motius, perque el públic castellonenc que es gasta vora 20 euros per arrimar-se un dimarts a València a vore Orxata el més segur és que li la sue que un divendres toquen gratis en Vila-real Tirant lo Rock i Indezents. Solució? Alguns creuen que desaparéixer. Altres seguirem lluitant per canviar-ho; al cap i a la fi és una metàfora mateixa del que ens impulsà a començar.
